Monsó, I: Dona veloç

Premi Ramon Llull 2012.La dona veloç és una original mirada del gran \"mal\" contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d¿àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim a distingir allò que és \"important\" d¿allò que és \"urgent\". La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del temps anormalment accelerada. filla d'un cirurgià pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents. «Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s'autoexterminava».La dona veloç és una original mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és «urgent».